Intromissió de la mare humana d'una tortuga

Ahir a la tarda estava asseguda al jardí, mirant la Jana i en Guasouski. No és que no tingués res a fer, senzillament, em vaig dedicar una estona a la contemplació de la natura i sobretot, de la meva Jana. Tenia curiositat per esbrinar com li va amb el seu nou company.
Sabeu? les tortugues no es diferencien gaire dels humans.
La Jana estava al seu amagatall, com sempre, sota el roser d'un milió d'espines, al lloc més allunyat i de més difícil accés. En Guasouski, es va amagar rera el cubell. De ben segur que creia que estava protegit, rera un cubell d'aigua.... pobret.
Vaig posar-les totes dues dins la piscina i vaig aprofitar per alimentar-les.
La Jana va atacar com una fera el menjar. Devia tenir gana, o potser, al igual que les dones, angoixa, ansietat....... mil i una sensacions que ens fan menjar més del compte.
En Guasouski en prou feines va tastar res. (Ara, que veient la falera de la Jana, millor no menjar, no fos cas que ella l'increpés. Encara en sortiria mal parat)
Com tota femella amb mancança afectiva, la Jana va aprofitar per acostar-se al seu nou company de jardí. Li donava petonets als morrets, li tocava la poteta, se li apropava insinuant (tot el sensual que pot semblar una tortuga d'aigua....).
Quan el pobre Guasouski va agafar-li el gust a les tendres mostres suggerents de la Jana, ella es devia cansar (o això, o bé va veure que en Guasouski anava de cara el gra sense gens ni mica de preàmbuls, i això la va molestar) perquè va decidir anar justament a l'altra banda de la piscineta. La tortuga mascle, sense adonar-se que no era cap joc sexual per estimular la libido de ningú, va tornar a apropar-se a la seva "presa" amb una excitació envejable per qualsevol altre animal terrestre.
Potser per a la Jana, al igual que per a la resta de femelles de qualsevol espècie, l'estimulació pre-coital és més important que l'acte en sí. No creia que fos així, la veritat, pensava que aquest fenomen, només afectava a les dones humanes, i m’horroritza el fet de saber que si en un altra vida em toca ser un animal qualsevol, gat, gos, ànec, .... tortuga d’aigua, continuaré desitjant ser la part masculina de l’espècie, ja que ells no han de parir (o posar ous) i poden anar per feina sense que els calgui un “escalfament” anterior a un acte voluntari de passió incontrolable.
Em sembla que ahir en Guasouski es va quedar sense fer la cigarreta de “després”.
Bé per tu, Jana, tens la closca ben posada.

Ja tinc company

Finalment ha arribat un company al meu jardí.
La mama li deia Dina, fins que una estoneta més tard, i després de mirar-la molt, de sobte l'hi ha canviat el nom per Guasouski. Sort que se n'ha adonat.
És una tortuga jove, i sembla que té por. S'ha passat l'estona amagant-se entre les meves cames. Tan tranquila que jo estava!.....
Sé que la convivència és dura, però ho haurem d'intentar, i si no, el jardí és prou gran com per que no l'hagi de veure mai més!!!!!

S'han acabat les vacances

Bé, pel que sembla ja s'han acabat les vacances.

Ahir al vespre van arribar els de casa, el primer que va fer la meva "mare adoptiva" va ser emplenar-me la piscina i donar-me butifarra descongelada per menjar, això sí, abans però, em va regalar una bona estona de dolces paraules i mimos. Es veu que m'havia enyorat. Jo a ella també.

Suposo que a partir d'ara, tornaré a estar controlada com abans. Només arriba ja surt al jardí a veure on sóc, amb quí, com,...... no em deixa tranquila. Em sembla que això es diu "excès de proteccionisme". És una característica de la majoria dels humans envers als éssers estimats. Dic de la majoria, perquè n'hi ha que neixen sense aquest gen, i abandonen les seves cries, les maltracten o sencillament, "passen d'elles".

Nosaltres les tortugues també tenim carència afectiva, però la natura és savia, i ho va fer perquè no podem cuidar tots els nostres ous. Tenim massa a fer i massa perills que evitar com per poder estar pendents de la nostra prole.

Em va semblar que em va dir que em portaria un company o companya per tal que no em senti soleta. Jo no me'n sento de sola! Estic la mar de bé amb el meu jardí de 30 metres quadrats, decorat al meu gust, amb les meves amigues les formigues, els cucs, els cargols, les sargantanes i els ocells que em venen a visitar. No vull compartir la meva vida de soltera només perquè ella es pensi que em cal companyia! No sé per quins setze ous em volen aparellar, oh! i a sobre encara esperaran que tingui descendència..... doncs ho tenen clar!

Crec en la llibertat d'elecció. Sóc una tortuga de Florida lliure (això diu el meu DNI) i vull continuar així. No em tanco a res, però no vull que m'ho imposin, tal com encara es fa en moltes cultures humanes, on es planegen els casaments quan les nenes encara juguen amb nines. Les tortugues, al igual que les persones humanes, hem de tenir la llibertat de triar el nostre estat i no seguir els corrents socials que dicten normes arcaiques de fa mil anys.

Visca la revolució! (encara que sigui en un jardí de 30 m2)

Les vacances.

Això de les vacances, és un gran invent. De fet, no m'imagino quí devia tenir el temps suficient per invertar-se les vacances.

Al meu jardí, quasi tots els animals en fan.

N'hi ha com els cargols i jo mateixa, que portem la casa sobre. Anem on anem, sempre amb les nostres pertinences (no fos cas) Déu ser el sentit de la propietat, potser. No sé, no m'imagino marxar i no tenir la seguretat dels objetes coneguts, m'agrada portar la casa al damunt, m'agraden els meus llençols, que fan olor de platja de matinada, m'agrada tenir els meus llibres a mà, el botiquin (que per desgràcia tanta falta fa) m'agrada l'ordre, saber sempre què em trobaré, no tenir sopreses.

N'hi ha, com les baboses, que no porten cap casa, van a l'aventura..... de vegades els hi surt bé, però.... no sempre. Sento una mica d'enveja (sana, que consti)

Sempre que he intentat fer com elles i deslliurar-me de la meva closca després m'he arrepentit. Fa massa temps que està amb mi (la meva closca, vull dir) i no sabria ni moure'm sense ella.

Els ocells sí que ho fan bé, ara que.... em sembla que aquests sempre estan de vacances. Diuen que no, que el fet d'estar sempre volant i viatjant és una obligació i que no en gaudeixen com ho faria un altre animal. Potser tenen raó, potser fer sempre el mateix, al final avorreix, però a mi m'agradaria ser ocell. De fet, un cop, una gavina amiga meva, em va portar a conèixer món, sempre agafada al seu bec, ben fort. Van ser uns dies increíbles! Que bonic que es veia tot des d'allà dalt! El cor m'anava a cent, què dic a cent! a mil!!!!! pensava que em sortiria del cos, que s'obriria pas per la meva closca de tant fort com bategava. Però.... com tot, les tortugues estem fetes per viure a terra o a l'aigua, no per surcar els núvols en busca d'aventures. Una ja no té edat. Tinc un jardí que cuidar, uns animals a qui vigilar, una gespa que veure crèixer, i sobretot, una família que fa anys que em cuida i m'anyoraría si marxes.

Les vacances, les prefereixo amb la meva closca. Al meu jardí. Al meu món, tot i que també es pot sommiar i envejar als ocells que volen cel enllà en busca de noves platjes, noves palmeres i nous mars.