dilluns, 17 d’agost del 2009

S'han acabat les vacances


Bé, pel que sembla ja s'han acabat les vacances.

Ahir al vespre van arribar els de casa, el primer que va fer la meva "mare adoptiva" va ser emplenar-me la piscina i donar-me butifarra descongelada per menjar, això sí, abans però, em va regalar una bona estona de dolces paraules i mimos. Es veu que m'havia enyorat. Jo a ella també.

Suposo que a partir d'ara, tornaré a estar controlada com abans. Només arriba ja surt al jardí a veure on sóc, amb quí, com,...... no em deixa tranquila. Em sembla que això es diu "excès de proteccionisme". És una característica de la majoria dels humans envers als éssers estimats. Dic de la majoria, perquè n'hi ha que neixen sense aquest gen, i abandonen les seves cries, les maltracten o sencillament, "passen d'elles".

Nosaltres les tortugues també tenim carència afectiva, però la natura és savia, i ho va fer perquè no podem cuidar tots els nostres ous. Tenim massa a fer i massa perills que evitar com per poder estar pendents de la nostra prole.

Em va semblar que em va dir que em portaria un company o companya per tal que no em senti soleta. Jo no me'n sento de sola! Estic la mar de bé amb el meu jardí de 30 metres quadrats, decorat al meu gust, amb les meves amigues les formigues, els cucs, els cargols, les sargantanes i els ocells que em venen a visitar. No vull compartir la meva vida de soltera només perquè ella es pensi que em cal companyia! No sé per quins setze ous em volen aparellar, oh! i a sobre encara esperaran que tingui descendència..... doncs ho tenen clar!

Crec en la llibertat d'elecció. Sóc una tortuga de Florida lliure (això diu el meu DNI) i vull continuar així. No em tanco a res, però no vull que m'ho imposin, tal com encara es fa en moltes cultures humanes, on es planegen els casaments quan les nenes encara juguen amb nines. Les tortugues, al igual que les persones humanes, hem de tenir la llibertat de triar el nostre estat i no seguir els corrents socials que dicten normes arcaiques de fa mil anys.

Visca la revolució! (encara que sigui en un jardí de 30 m2)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada