Les vacances.

Això de les vacances, és un gran invent. De fet, no m'imagino quí devia tenir el temps suficient per invertar-se les vacances.

Al meu jardí, quasi tots els animals en fan.

N'hi ha com els cargols i jo mateixa, que portem la casa sobre. Anem on anem, sempre amb les nostres pertinences (no fos cas) Déu ser el sentit de la propietat, potser. No sé, no m'imagino marxar i no tenir la seguretat dels objetes coneguts, m'agrada portar la casa al damunt, m'agraden els meus llençols, que fan olor de platja de matinada, m'agrada tenir els meus llibres a mà, el botiquin (que per desgràcia tanta falta fa) m'agrada l'ordre, saber sempre què em trobaré, no tenir sopreses.

N'hi ha, com les baboses, que no porten cap casa, van a l'aventura..... de vegades els hi surt bé, però.... no sempre. Sento una mica d'enveja (sana, que consti)

Sempre que he intentat fer com elles i deslliurar-me de la meva closca després m'he arrepentit. Fa massa temps que està amb mi (la meva closca, vull dir) i no sabria ni moure'm sense ella.

Els ocells sí que ho fan bé, ara que.... em sembla que aquests sempre estan de vacances. Diuen que no, que el fet d'estar sempre volant i viatjant és una obligació i que no en gaudeixen com ho faria un altre animal. Potser tenen raó, potser fer sempre el mateix, al final avorreix, però a mi m'agradaria ser ocell. De fet, un cop, una gavina amiga meva, em va portar a conèixer món, sempre agafada al seu bec, ben fort. Van ser uns dies increíbles! Que bonic que es veia tot des d'allà dalt! El cor m'anava a cent, què dic a cent! a mil!!!!! pensava que em sortiria del cos, que s'obriria pas per la meva closca de tant fort com bategava. Però.... com tot, les tortugues estem fetes per viure a terra o a l'aigua, no per surcar els núvols en busca d'aventures. Una ja no té edat. Tinc un jardí que cuidar, uns animals a qui vigilar, una gespa que veure crèixer, i sobretot, una família que fa anys que em cuida i m'anyoraría si marxes.

Les vacances, les prefereixo amb la meva closca. Al meu jardí. Al meu món, tot i que també es pot sommiar i envejar als ocells que volen cel enllà en busca de noves platjes, noves palmeres i nous mars.