Diuen que el temps passa ràpid, deuen ser els de fora, aquí, sota terra, ben enterradeta i amagada de les inclemències del temps, el "tempus non fugit".
Com n'és de diferent la mesura del temps pels humans o per les tortugues.
Nosaltres tenim una vida que va fent punts i a parts, o millor dit, tenim una vida entre parèntesi. Vé l'hivern, amaguem-nos (parèntesi), arriba l'estiu, escalforeta, sortim i vivim! (sobre el parèntesi i posem uns llargs punts suspensius......)
En realitat, només vivim mitja vida, perquè només som conscients de la part "desperta" de la nostra existència.
Els humans es reparteixen aquests parèntesis. Viuen tot l'any, però, cada dia, fan servir unes "comes", tenen tota la vida plena de "comes". Es lleven, treballen, tornen a la llar i quan estan cansats... "coma". (o serà punt i seguit?)
Ells viuen el temps més intensament, déu ser per això que se'ls fa més pesat que no pas a nosaltres.
Nosaltres ens agafem la vida amb parsimònia, bevem el temps a xarrups, a poc a poc, desgustant intensament el temps, saborejant cada moment.
Els humans són com un restaurant de menjar ràpid, es tracta d'engolir com més millor, com més depressa millor...
La vida no és un tren que se'ns escapa, no senyors, la vida és el tren que avança.
El fet de conduir el tren ràpidament no significa que avancem més troç, tant sols vol dir que arribarem abans al nostre destí, i, per què córrer tant i deixar-se perdre l'espectacle de mirar per les finestres, d'observar el paisatge canviant i gaudir de cada corva del trajecte?
Les tortugues ens agafem la vida amb calma, sí que som lentes però perquè hem descobert un gran secret: no cal córrer per arribar al destí, si vas poc a poc, pots , a més a més, gaudir del camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada