Ahir a la tarda estava asseguda al jardí, mirant la Jana i en Guasouski. No és que no tingués res a fer, senzillament, em vaig dedicar una estona a la contemplació de la natura i sobretot, de la meva Jana. Tenia curiositat per esbrinar com li va amb el seu nou company.
Sabeu? les tortugues no es diferencien gaire dels humans.
La Jana estava al seu amagatall, com sempre, sota el roser d'un milió d'espines, al lloc més allunyat i de més difícil accés. En Guasouski, es va amagar rera el cubell. De ben segur que creia que estava protegit, rera un cubell d'aigua.... pobret.
Vaig posar-les totes dues dins la piscina i vaig aprofitar per alimentar-les.
La Jana va atacar com una fera el menjar. Devia tenir gana, o potser, al igual que les dones, angoixa, ansietat....... mil i una sensacions que ens fan menjar més del compte.
En Guasouski en prou feines va tastar res. (Ara, que veient la falera de la Jana, millor no menjar, no fos cas que ella l'increpés. Encara en sortiria mal parat)
Com tota femella amb mancança afectiva, la Jana va aprofitar per acostar-se al seu nou company de jardí. Li donava petonets als morrets, li tocava la poteta, se li apropava insinuant (tot el sensual que pot semblar una tortuga d'aigua....).
Quan el pobre Guasouski va agafar-li el gust a les tendres mostres suggerents de la Jana, ella es devia cansar (o això, o bé va veure que en Guasouski anava de cara el gra sense gens ni mica de preàmbuls, i això la va molestar) perquè va decidir anar justament a l'altra banda de la piscineta. La tortuga mascle, sense adonar-se que no era cap joc sexual per estimular la libido de ningú, va tornar a apropar-se a la seva "presa" amb una excitació envejable per qualsevol altre animal terrestre.
Potser per a la Jana, al igual que per a la resta de femelles de qualsevol espècie, l'estimulació pre-coital és més important que l'acte en sí. No creia que fos així, la veritat, pensava que aquest fenomen, només afectava a les dones humanes, i m’horroritza el fet de saber que si en un altra vida em toca ser un animal qualsevol, gat, gos, ànec, .... tortuga d’aigua, continuaré desitjant ser la part masculina de l’espècie, ja que ells no han de parir (o posar ous) i poden anar per feina sense que els calgui un “escalfament” anterior a un acte voluntari de passió incontrolable.
Em sembla que ahir en Guasouski es va quedar sense fer la cigarreta de “després”.
Bé per tu, Jana, tens la closca ben posada.
Sabeu? les tortugues no es diferencien gaire dels humans.
La Jana estava al seu amagatall, com sempre, sota el roser d'un milió d'espines, al lloc més allunyat i de més difícil accés. En Guasouski, es va amagar rera el cubell. De ben segur que creia que estava protegit, rera un cubell d'aigua.... pobret.
Vaig posar-les totes dues dins la piscina i vaig aprofitar per alimentar-les.
La Jana va atacar com una fera el menjar. Devia tenir gana, o potser, al igual que les dones, angoixa, ansietat....... mil i una sensacions que ens fan menjar més del compte.
En Guasouski en prou feines va tastar res. (Ara, que veient la falera de la Jana, millor no menjar, no fos cas que ella l'increpés. Encara en sortiria mal parat)
Com tota femella amb mancança afectiva, la Jana va aprofitar per acostar-se al seu nou company de jardí. Li donava petonets als morrets, li tocava la poteta, se li apropava insinuant (tot el sensual que pot semblar una tortuga d'aigua....).
Quan el pobre Guasouski va agafar-li el gust a les tendres mostres suggerents de la Jana, ella es devia cansar (o això, o bé va veure que en Guasouski anava de cara el gra sense gens ni mica de preàmbuls, i això la va molestar) perquè va decidir anar justament a l'altra banda de la piscineta. La tortuga mascle, sense adonar-se que no era cap joc sexual per estimular la libido de ningú, va tornar a apropar-se a la seva "presa" amb una excitació envejable per qualsevol altre animal terrestre.
Potser per a la Jana, al igual que per a la resta de femelles de qualsevol espècie, l'estimulació pre-coital és més important que l'acte en sí. No creia que fos així, la veritat, pensava que aquest fenomen, només afectava a les dones humanes, i m’horroritza el fet de saber que si en un altra vida em toca ser un animal qualsevol, gat, gos, ànec, .... tortuga d’aigua, continuaré desitjant ser la part masculina de l’espècie, ja que ells no han de parir (o posar ous) i poden anar per feina sense que els calgui un “escalfament” anterior a un acte voluntari de passió incontrolable.
Em sembla que ahir en Guasouski es va quedar sense fer la cigarreta de “després”.
Bé per tu, Jana, tens la closca ben posada.
Doncs jo em solidaritzo amb el pobre Guasouski, ni siguent tortuga es salva de no entendre les dones. En fi, una abraçada.
ResponElimina